"Jamina va sentir un soroll que li portava el vent. Un crit trist i desesperat que li va fer encongir el cor. Jamina s'aguantà la respiració i escoltà".
Jamina continua caminant, cada vegada més lluny fins que arriba a una clariana. Allà va trobar un elefantó al costat de la seva mare morta. Jamina es va dir a ella mateixa que no seria mai caçadora.
Guanyador del premi al llibre infantil 1995, Finalista a la medalla «Kate Grenaway» 1994