«Yo tengo un moco, lo saco poco a poco, lo redondeo, lo miro con deseo, yo me lo como y lo saboreo y como sabe a poco, vuelvo a empezar.» Qui no ha cantat mai aquesta cançoneta al pati de l’escola? És una marranada divertida que solen cantussejar els més petits fent mímica per reforçar el missatge.
L'obra ens presenta vuit vegades la cançoneta, il·lustrant els vuit versos amb vuit personatges diferents, de totes les edats. Vuit possibles maneres de tenir mocs –més o menys grans, més o menys visibles, més o menys molestos, però sempre de color verd–, vuit possibles maneres de treure’ls, de manipular-los, de menjar-se’ls, segons l’edat, el caràcter... En definitiva, un petit estudi antropològic i escatològic.
Un botón, un dado, el frisbee, el matamoscas, la hucha… son objetos cotidianos en los que pocas veces reparamos. Sin embargo, cuando los observamos con atención resultan verdaderamente fascinantes. Este libro es una invitación al juego, la especulación y la creación.
Novetats
Els més prestats
Cerca
Entra
Surt
Canvia la contrasenya
Documents