La coberta ens avança el moment crucial de l’àlbum, i la portada, el començament: un nen diu adeu als pares per passar l’estiu a cals avis. La història, narrada en primera persona, ens relata les escenes d’avorriment de qualsevol inici d’estiu en un lloc nou. Sembla que tots els dies siguin iguals i que no hi hagi res a fer més enllà d’adaptar-se a les rutines dels grans. En aquest moment, el text i la imatge es contradiuen mostrant-nos tot de moments d’avorriment que no semblen ben bé iguals que un dia qualsevol… És d’aquest avorriment d’on neix la curiositat del protagonista, que comença a remenar els racons de casa dels avis. Inevitablement, arriba a les golfes i hi troba una maleta «plena de coses estranyes», amb tot de fotografies i records d’unes «persones misterioses»... Ara sí, ja té un misteri: s’ha acabat l’avorriment, toca investigar! Hipòtesis, preguntes, pistes… L’estiu es converteix en emocionant, i els avis, que semblaven vells i rutinaris, es tornen persones amb un passat que
el seu net no es podia imaginar. Daniela Sosa ofereix una il·lustració amable i un estil no especialment original, però destaquem les escenes i els petits detalls dels objectes: les canyes de les tomaqueres, l’armariet de les eines, els retalls d’intertextualitat… Si a les guardes anteriors hi ha fotos antigues, de tons sípia, a les guardes posteriors hi veiem fotos de l’estiu feliç i vibrant que han passat: el resum d’una història senzilla, que la relació del text amb la imatge, el ritme de la il·lustració i l’evolució dels personatges fa especial.