És el primer poema del "Llibre Primer" del recull de la seva obra poètica, "Poesies", publicat a Mèxic el 1947. Marius Torres, poeta i metge va caure malalt al 1935 i ingressà en un sanatori, on va escriure la major part de la seva obra, coincidint amb els anys de la guerra i els de la repressió cultural i política de la postguerra. El poeta evoca un clavecinista interpretant un tema de Händel: com veu les mans, el so, la tècnica, les emocions... La seva poesia és, en bona part, una reflexió continguda de la crisi personal i del país. Com tots els llibres d'aquesta col·lecció, té com a objectiu iniciar els nens a llegir poesia i dir els poemes de memòria. Per facilitar la lectura, les estrofes estan escrites en majúscules i en lletra lligada; un dibuix al·legòric complementa el text.