És sobretot un homenatge a l'ofici de mestre, a aquest ofici on el tacte, la tendresa, la cpacitat d'escolta i l'exigència vers un mateix i vers els altres esdevenen els eixos centrals. Així mateix cal destacar les aportacions que fa sobre el debat de la Llei d'Educació i sobre altres reptes que té l'educació en una oscietat com la que estem construïnt entre tots.
Però en Jaume sempre és a peu d?obra, una obra física i emocional. L?obra de construir una caseta on tothom hi pugui aportar alguna cosa i una casa de coneixements que sigui profitosa per a tots. Una obra immensa, que mai no donarem per acabada. Els mestres, aquells a qui tots devem gran part del que som al costat de la família, construeixen una casa que no té preu, però on no sempre s?inverteix prou; aquesta casa que quan és pública, té tots els deures i no sempre tots els avantatges. Una casa on moltes vegades els seus mestres senten la impotència de no gaudir de tots els recursos per donar a cada nen allò que necessita. No passa res. És més important l?esperit que les cadires, la implicació que els ordinadors, la dedicació que les instal?lacions, l?estima que l?excel?lència. Aquests són els valors que li devem a aquesta i a moltíssimes escoles del nostre país. Aquests són els valors que li devem al Jaume i a moltíssims mestres d?aquest país. Ara només hem de procurar que les nostres criatures, quan surten de l?escola, no es trobin una societat que tendeix a capgirar aquests valors, i sovint, a espatllar-los.