Vet aquí que en un poble ni gran ni petit, ni lleig ni bonic, hi havia dos veïns que es feien la vida impossible. Si un netejava, l'altre embrutava; quan un dormia, l'altre cantava. I és que aquells dos veïns eren les persones més diferents que hi hagi hagut mai sobre la terra. L'un es deia Carnestoltes i era gras, barroer i pocavergonya. L'altra, la Vella Quaresma, era llarga i seca com el pal d'una escombra.