El llibre presenta la història d’un nen que explica confós, com avança el títol, un costum adult força estès que viu en pròpia pell: que membres de la seva família i l’entorn es refereixin a ell amb noms d’animals en diverses situacions quotidianes. Aquest hàbit de referir-se als petits associant el seu comportament al d’animals com el ratolí, el porc o el mico i a les seves característiques, tot i el punt de vista afectuós o el to humorístic, pot resultar d’allò més estrany i empipador per als infants. Sorgeix així la necessitat d’autoafirmació del protagonista, cada cop més cansat d’aquesta mena de comentaris, i acaba esclatant davant un tracte que l’etiqueta i l’infantilitza. El fet de recollir el seu punt de vista pot facilitar la connexió entre els lectors i el narrador d’aquest breu relat lleuger de Tacchini, que basa el joc de comparacions en metàfores, diminutius i onomatopeies. També hi ajuda el treball de Galí en la il·lustració, amb creacions senzilles de traç expressiu, suggerents, amb personatges
merament esbossats i d’altres, com els animals, del tot reconeixibles, que tenen un element comú: les ulleres del nen com a fil conductor de la història. La traducció dels símils i expressions a vegades sona aliena al nostre context i pot estranyar els lectors, talment com la confusió que sent el protagonista. Amb tot, es tracta d’un bon àlbum il·lustrat que pot ser llegit en veu alta i donar peu a converses sobre el tema.