El protagonista d’aquest conte africà té per costum jugar amb el seu ull de vidre. Un dia el llença tan lluny que no el troba, l’elefant s’enfada, s’enfada molt, expressa la seva ira removent l’herba, xipollejant a l’aigua, xafant l’herba... fins que s’adona que potser preguntant als altres habitants de la selva el recuperarà. L’ajut d’una nena redreçarà la situació del nerviós elefant i li ensenyarà que davant les situacions complicades mai s’ha de perdre la calma.
Un conte de tradició oral en què destaca l’enginy que fa servir l’elefant per dirigir-se als altres animals perquè li facin cas,