A en Nico li encanta dibuixar. Duu el seu quadern i els seu colors per tot arreu i dibuixa allò que els altres no veuen, com el so que fan les coses o l'escalfor que sent a la cara. Ell deixa que el món l'inspiri i aleshores es posa a treballar els seus colors. Tot i això, els altres no comprenen els seus dibuixos i esperen veure, per exemple, el carro dels gelats quan ell els mostra el soroll de les campanes. Malgrat que els altres diuen que ho entenen quan ell els ho explica, ell sap que no és així. Això el fa posar trist, però un dia arriba algú que sembla veure exactament allò que ell dibuixa.